L’Alfa Romeo Autotutto es va presentar al saló de Torí del 1954 amb un disseny clarament avantguardista. Suspensió independent a les 4 rodes, motor central i tracció davantera. Això permetia baixar el terra de la caixa del darrere i facilitar l’accés a la càrrega, així com guanyar en espai. Va ser clau del seu èxit i va obrir tot un ventall de possibilitats de carrosseria.
Es va fer servir la mateixa família de motors que feia servir el Giulietta, un quatre cilindres en línia a gasolina amb doble arbre de lleves d’1,3 litres que produïa 35 CV i llançava l’Autotutto a 97 km/h. Com a alternativa, hi havia el dièsel de dos cilindres i dos temps amb sobre alimentador tipus Roots creat a Àustria per AVL, que donava 30 CV i es quedava en 75 km/h de velocitat punta.
El 1957/58 apareix la Romeu 2, sense canvis significatius. De casa sortien amb un fàcil accés a la zona de càrrega a través d’una porta del darrere gran i una porta lateral al costat del passatger Es van fer servir sobretot per motoritzar cossos governamentals, ambulàncies, policia, l’exèrcit, etc.
Les possibilitats a l’hora de triar una versió eren tan àmplies com a atractives. Finalment, i fidels al nostre esperit de competició, hem triat aquesta Autotutto Romeo 2 de 1961, recentment restaurada amb el color rosso corsa
Es va fabricar a Itàlia en configuració de minibús, i va ser utilitzada per la “protezione Civile” una organització governamental de suport en cas de desastres naturals. Aquest tipus de vehicles tenia una vida dura pel que molt pocs han arribat als nostres dies, aquest n’és un. Gràcies al minuciós i respectuós treball de restauració del que va ser objecte avui podem gaudir d’aquest disseny amable i funcional dels anys 50.
Vicente Arroyo – Text extret del fullet de la AJ-02
Edició limitada i numerada a 200 unitats.
